Palau-Castell dels Malferit
Segles XV – XVIII

El Palau s’organitza al voltant d’un pati central format per les tres ales que constitueixen l’edifici i situades a l’est, nord i oest. Completa el conjunt un pati tapiat situat al costat sud-oest.

SEGLE XV

L’edifici original del segle XV tenia una base poligonal de quatre costats, d’uns 18 metres de longitud. Va ser construït per a complir funcions de palau residencial i fortalesa militar. Se suposa que estava dotat de torres defensives, tot i que no existeixen ni documents ni restes que ho certifiquen.

Jaime de Malferit s’encarregà personalment de dirigir la decoració inspirat pels palaus renaixentistes italians.

Els murs són de tàpia de cal, arena i terra aixafada. Les zones exteriors es troben reforçades per fileres de rajoles. Als angles nord-est i sud-est, que coincideixen amb la façana principal, els racons són de cadires de pedra.

1. La primera evidència de l’existència d’un edifici primitiu la proporciona el pas existent entre els forats del costat nord a la part més occidental, al nivell de l’entresòl. Les cates realitzades van traure a la llum una porta amb arc de mitja volta format per dovelles de pedra de gran envergadura.
2. Aquest recinte de 3×4,5 metres ens porta a pensar que existia una ala edificada situada just a l’espai que hui ocupa l’escala principal.
3. La Sala Noble conserva els murs primitius de tàpia excepte el costat corresponent a la façana principal.
   La sala noble està decorada amb frescos a les seues parets que representaven escenes de cacera, festes i amors cavallerescos. Lamentablement, només es conserven a la part superior, algunes restes de les pintures originals i una inscripció perimetral, redactada en castellà antic l’adaptació de la qual al català actual és: “Bé haurà qui aquestes entenga: mal senta qui aquestes no conte; més no pas les que l’ànima senta”. Aquests versos que són una reflexió moral destinada fonamentalment a aquells que serien jutjats a la sala, es distingeixen d’altres inscripcions contemporànies per la tipografia utilitzada. Cal recordar que vivim a una món que es documenta en lletra gòtica. Amb tot i això, en aquest cas la tipografia utilitzada és la romana de l’antiguitat clàssica que havien rescatat els renaixentistes italians per la seua passió per l’art clàssic. Tot i així podem apreciar en algunes lletres certs tocs gòtics. És de les poques inscripcions del país amb aquestes característiques tipogràfiques.
4. Porta original d’accés a la Sala Noble.
5. Arc gòtic corresponent a una entrada de cavalleries i carruatges.

SEGLE XVIII

La reforma del segle XVIII va ser la que més va modificar l’estructura original transformant-la en un palau al gust de l’època i deixant-lo amb un aspecte molt semblant al que es conserva hui dia. Cal destacar la construcció dels nous soterranis, fet que va obligar a elevar el nivell del sòl de tot el Palau des de la seua cota original a la que té actualment.

SEGLE XIX

A finals del segle XIX es va realitzar una nova reforma que va consistir en una reestructuració interior, la remodelació dels forats exteriors i la renovació d’alguns elements. També es va elevar l’alçada de la façana mitjançant una balustrada i una terrassa. Es va realitzar la gran escala coberta del pati central i la galeria que comunica l’ala nord amb l’ala sud, el suport de la qual és una llarga biga de ferro (un material molt innovadors aleshores). A l’exterior es va donar al palau l’aspecte que presenta actualment.

SEGLES XX I XXI

Pel seu caràcter emblemàtic, l’any 1996, la Corporació Municipal d’Aielo de Malferit va decidir comprar el Palau Malfertit per a convertir-lo en seu de l’Ajuntament. El 2001 la Generalitat Valenciana declara el castell-palau d’Aielo de Malferit “Bé d’Interés cultural del Patrimoni Històric Espanyol” .

[wpgmza id=”2″]