Fill de llauradors ben situats va obtenir el títol d’advocat el 1787 i s’establí a València.
El 1792 era membre de la Junta de Govern Econòmic del Col·legi d’Advocatss.
El 1796 guanya per oposició el lloc de relator civil a l’Audiència i el 1810 va ser elegit el primer dels quatre diputats suplents.
Al gener de 1811 viatja a Cadis per a substituir un diputat i allà és elegit secretari de les Corts.
El 9 de juny de 1811 intervé a Cadis a favor de l’abolició de les senyories jurisdiccionals.
Dos anys després, pronuncia un famós discurs on declara que considera il·legals les senyories territorials valencianes, l’origen de les quals es remuntava a l’expulsió dels moriscos dos segles enrere i considerava nul·les “las cartas pueblas”.
Per a donar més pes a la seua dissertació la va exemplificar amb dades demogràfiques, socials i econòmiques del seu poble, Aielo.
El seu discurs és un document de gran interés per a la Història d’Espanya durant la Revolució Lliberal i, en conseqüència, molt citat pels historiadors.
Amb la restauració de l’absolutisme el 1814, Pedro Aparici, desencantat, s’aparta de la vida pública i mai més no va intervenir en política.
Va morir a València el 25 de juliol de 1829.
