Jacinto Rovira va nàixer a Aielo de Malferit el 1684, fill de Baptista Rovira i Isabel Juan Gonzalbes. Els seus germans eren Francesc i Josep (1692), Maria Magdalena (1686) i Francesca (1689).
Conten els romanços que des de menut era molt aficionat a les armes.
De jove, va començar a estudiar a la Universitat de Gandia amb la finalitat de convertir-se en eclesiàstic. Però es va creuar en el seu camí una “xiqueta bonica de sang qualificada” el cosí de la qual el va reptar a un duel per una qüestió d’honor.
Jacinto en va eixir victoriós després de matar el cosí de la xiqueta i, perseguit per la justícia, fuig a Saragossa on s’allista a les tropes de Felip V en plena Guerra de Successió. Després de ser ferit en batalla el traslladen a Martorell per a la seua recuperació i allà, enamorat de nou, competeix amb un altre militar que galantejava la mateixa dama i a qui també mata en un duel, fet pel qual de nou es veu obligat a fugir, embarcant a Barcelona en un viatge que el durà per nombroses ciutats europees on viurà diverses aventures.
De tornada a Espanya, prop de Gandia, es troba amb el germà del primer home que va matar. Aquest home s’intenta venjar i després d’un enfrontament mor d’un tir del trabuc de Jacinto.
Fugit, de nou, es refugia a les serres de Mariola i Aitana i es converteix en el capità dels rebels “miquelets” fins que és detingut i empresonat, tot i que poc després aconsegueix fugir.
Deixa enrere una llarga llista de delictes, canvia el seu nom i fuig del Regne de València. Però en arribar a Castella és identificat i detingut a Albacete. Després de nombrosos periples legals, és traslladat a la presó de les Torres de Serrans de València. Els jutges van enviar providències a tots els llocs on Jacinto havia comès delictes: Universitat d’Alfafara, Agres, Villajoiosa, Alacant, Pedreguer, Gandia, Biar, Ontinyent, Cocentaina, etc., amb la finalitat de recopilar proves aclaparadores per a una condemna segura a mort.
Però in extremis Jacinto Rovira aconsegueix escapolir-se de les Torres.
Diu el romanç que després de nous enfrontaments de sang, arriba el penediment i demana asil i confessió en el monestir de Franciscans d’Albaida. Ja redimit i de nou en camí, cau en un parany organitzat pels seus molts enemics que el disparen fins causa-li la mort.
“En esto paró Rovira.
Señores, y en esto paran
los que sin conocimiento,
ni Dios, ni ley soberana,
cometen tales delitos,
y causan tales desgracias”.
