El jove cavaller xativí Jaime de Malferit, senyor d’Aielo i Cairent (“llocs” del terme de Xàtiva) va participar a les guerres mediterrànies d’Alfons el Magnànim al costat del seu pare i un tio mallorquí, pare del cèlebre catedràtic Mateu Malferit.
Amb el seu cosí, Jaime va estudiar Dret a Itàlia. A la seua tornada a València el 1435 va venir amb el títol de governador de Xàtiva o Dellà Xúquer (al sud del Xúquer), un dels oficis –vitalici– més importants del Regne de València.
La seua faena era la de fer justícia i reprimir cavallers díscols, com Joanot Martorell autor del Tirant lo Blanc, a qui va haver de fer front i embargar els seus béns el 1437.
Al voltant dels anys 1440 – 1442, com tants d’altres nobles valencians, Jaume va cooperar juntament amb el seu fill Francesc en la conquesta de Nàpols. Després de col·laborar en l’administració del regne napolità, Jaume va obtenir del Rei un privilegi (28 de març de 1445) que li concedia la plena jurisdicció sobre Aielo i Cairent, territoris que es convertirien en baronies feudals, separades del terme de Xàtiva.
A partir d’aquest moment, el enyor es va convertir en el fundador de l’actual Aielo de Malferit; no només va arrasar l’urbanisme islàmic sinó que va edificar una població nova, al voltant d’una plaça, en el centre de la qual val alçar un magnífic palau gòtic (l’actual Ajuntament), decorat amb escenes de caça italianes. Aquests projectes, a més a més de l’atracció de vassalls musulmans fan fer que Aielo guanyés no només en esplendor artístic sinó també en població i recursos.
