Luis Manuel Ferri Llopis (Nino Bravo) va compaginar el treball a la joieria valenciana Casa Amat amb la seua afició al cant.
A finals de 1962 va fundar el conjunt “Los Hispánicos” amb els seus amics Félix Sánchez i Salvador Aranda. Van arribar a quedar finalistes en el concurs radiofònic nacional “Fiesta en España”; però el conjunt es va dissoldre poc després. Els “Superson” buscaven un cantant i Lluís Manuel va ocupar el lloc. El conjunt, amb diversos músics al llarg del temps, van acompanyar per sempre més el cantant.
Després del servei militar a la Marina a Cartagena va treballar a una oficina i va realitzar la seua presentació com a cantant solista al Festival de la Cançó de la Vall d’Uixó el 1968..
Miquel Siurán, el seu primer mànager el va batejar amb el nom artístic de Nino Bravo. Va gravar el seu primer senzill amb cançons de Manuel Alejandro: “Como todos” i “Es el viento”. A l’estiu de 1969 Augusto Algueró va donar-li “Te quiero, te quiero”, cançó que tot i estar gravada pels artistes Raphael, Lola Flores i Carmen Sevilla no s’havia llençat al mercat. Nino Bravo va aconseguir un èxit impressionant. El 1970 representà Espanya al V Festival de la Cançó de Rio de Janeiro amb el tema “Elizabeth”.
El 20 d’abril de 1971 es va casar en secret amb Maria Amparo Martínez Gil amb qui va tenir dues filles. El 1972 va editar el seu tercer àlbum “Un beso y una flor” i va obtenir un gran èxit. Al novembre del 1972 va participar al VII Festival de la Cançó de Rio de Janeiro amb la cançó “Mi tierra” com a representant espanyol i va empatar al primer lloc amb el nord-americà David Clayton-Thomas. La victòria li va ser arrabassada pel president del jurat que en ser nord-americà no hauria hagut de votar pel seu propi país. Poc després va eixir a la venda el seu quart àlbum que incloïa un dels seus majors èxits: “Libre”.
En ple apogeu de la seua carrera, admirat i estimat a Espanya i Hispanoamèrica, el 16 d’abril de 1973 va patir un accident de cotxe i va morir.
