Fundà la Mutualitat Escola, creà la Biblioteca Escolar i un Museu de Treballs Escolars; a més a més, va promoure i aconseguir que es dugués a terme la construcció del Grup Escolar i la graduació de les escoles unitàries.
Leonardo Carreres i Liñana va ser mestre d’Aielo de Malferit, en dues etapes. La primera com a mestre substitut interí, des del 29 d’octubre de 1904 fins al 14 de setembre de 1911. La segona etapa, en propietat, va durar des del 11 de febrer de 1916 fins a la jubilació el 2 de març de 1951.
Leonardo impulsà una de les majors reformes educatives a Aielo de Malferit, reorganitzant les escoles i les activitats dels alumnes. Va crear el repartiment de premis de l’escola, un dels actes més solemnes de les festes patronals. La impressió causada per la seua activitat va ser molt valorada i l’Alcalde davant la Junta Local d’Ensenyament, li va concedir el Vot de Gràcia.
Va organitzar excursions escolars als llocs prehistòrics més destacats “Cova la Fos”, “Molló de les Mentides”, on els seus alumnes recollien objectes prehistòrics, minerals i fòssils per al Museu Escolar. També es va preocupar de la formació dels adults organitzant una sèrie de conferències culturals, on van exposar els seus coneixements personalitats destacades.
Va ser secretari de la Conferència de Sant Vicent de Paül per socórrer els pobres, president de l’Acció Catòlica, de la Junta Parroquial i de l’Adoració Nocturna.
Fou regidor i Alcade-President. Va ser un dels fundadors del Sindicat Agrícola Aieloner “Crist de la Pobresa” on exercia el càrrec de secretari, sense retribució, fins a la dissolució.
Va fundar juntament amb Maria Àngels Belda i Soler, professora d’institut, la Biblioteca Municipal. Va ser corresponsal literari i administratiu del Diario Levante de València. Va tenir al seu càrrec l’Estació Pluviomètrica i fou corresponsal de l’observatori Fabra de Barcelona per al registre de sismes. Durant molts anys va actuar de vocal a la Comissió de Festes Patronals.
Va fundar la Mutualitat Escolar, el que li va valer per l’obtenció d’un altre Vot de Gràcia, i diversos premis de l’Institut Nacional de Previsió. Amb el motiu de la creació del rector Juan Sanchis Requena d’una escola nocturna per a adults de caràcter particular, Leonardo es va fer càrrec d’ella sense percebre cap tipus de retribució pel seu treball professional. També va crear la Biblioteca Escolar i un Museu de Treballs Escolars. Va promoure i aconseguí que es dugués a terme la construcció del Grup Escolar i la graduació de les escoles unitàries.
Va obtenir innumerables premis i diplomes en diversos certàmens pedagògics i literaris. Al multitudinari acte acadèmic que es va celebrar en motiu de la seua jubilació se l’imposà la Medalla de Constància de primera Classe.
“Mis queridos ayelenses: Mi edad y los achaques que la rodean no me permiten dialogar con vosotros. Esta es mi última lección, una más de las muchas que os he dado. He gastado lo mejor de mi vida en vosotros, trabajando para haceros hombres dignos de Dios y de España, aptos para la vida y para desempeñar los cargos que la sociedad había de exigir de vosotros.
No estoy arrepentido, estoy contento y orgulloso de haber sido maestro de Ayelo de Malferit, de haber dedicado mi vida a vosotros que tan bien me habéis correspondido. Azares de la vida me han separado de vosotros, cuando yo esperaba descansar de mis afanes en vuestra compañía y a la sombra del Santísimo Cristo de la Pobreza.
¡No Hay remedio! Estoy separado de vosotros, pero os tengo en mi corazón, sois mis hijos y os amo de verdad; os he formado, os he dirigido y me habéis correspondido.
En cambio, ahí os dejo mi herencia: una escuela que yo inicié, que se realizó por el noble desprendimiento de aquel gran patricio llamado don Bautista Aparici, y por el tesón de otro patricio, entonces alcalde, Miguel Colomer, dotada de un pequeño museo, biblioteca infantil y repleta de material escolar. En colaboración con una insigne ayelense, la señorita doña Ángeles Belda, fundamos la Biblioteca Municipal en la misma escuela.”
Leonardo Carreres
