Fundador dels setmanaris EL RESTAURADOR i LA PAZ CRISTIANA, que es van publicar ininterrompudament durant 14 anys.
Rafael va quedar orfe de pare als 5 anys. Gràcies a l’esforç de sa mare Justina va poder estudiar, primer al Col·legi de la Concepció d’Ontinyent i després al Col·legi de Vocacions Eclesiàstiques de Sant Josep de València. A tots dos llocs hi va ser en concepte de fàmul.
Va rebre l’ordre sacerdotal a finals de 1907. Després d’exercir el seu ministeri a Benimassot, Massalavés, Manuel i Carlet va ser destinat com arxipreste a Santa Maria d’Ontinyent.
Cal destacar que cadascun dels seus trasllats va provocar una allau de protestes dels veïns que no volien quedar-se sense mossén Rafael. El trasllat de Manuel a Carlet va exigir la intervenció de l’arquebisbe. Monsenyor sol·licità al batlle de Manuel que, per favor, calmés els ànims dels veïns que no paraven d’enviar queixes.
El 1923 creà la primera Junta per a festes de la Puríssima, patrona d’Ontinyent on va realitzar una infatigable labor pastoral i va impulsar nombroses reformes arquitectòniques.
Va fundar els setmanaris EL RESTAURADOR i LA PAZ CRISTIANA, que es van publicar ininterrompudament durant 14 anys. A totes dues publicacions escrivia nombrosos articles, molts d’ells dedicats a Aielo; quasi cada any hi acudia a les festes d’agost. També va escriure un drama líric en vers titulat “San Engracio, o La semilla de cristianos” per celebrar el centenari de l’exhumació del Cos de Sant Engraci.
Després de la proclamació de la República el 1931 va ser desterrat a Ontinyent. Va passar uns dies a Bocairent fins que va aconseguir autorització per a residir en el poble. Durant la seua estança a Aielo va rebre tantes visites multitudinàries i fou tan gran l’escàndol que les autoritats van decidir que tornés a la parròquia d’Ontinyent.
Profundament deprimit per la situació política el 1933 va viatjar a Roma d’on va tornar malalt. Va morir el dia 29 de novembre a l’edat de 51 anys.
