Mestre, poeta i pedagog, va deixar escrites nombroses obres de poesia i teoria pedagògica. Entre aquestes últimes destaquen les seues obres premiades “Escuelas del Ave Maria del Padre Manjón” (Premi en el Certamen Pedagògic de l’exposició Regional Valenciana del 1909) i “Por qué el maestro instruye más que educa?” (Premiada a Sevilla el 1910).
A la segona dècada del segle XX, després d’haver exercit com a mestre a diferents ciutats d’Espanya, és destinat a Atzeneta d’Albaida on a més a més de la seua labor docent va ser tinent d’alcalde. Allà va començar a destacar per les seues idees innovadores en l’ensenyament del valencià i del que ara es diu “Coneixement del Medi”. A Atzeneta escriurà “Cançons d’amor i per a ronda”.
Es presentava a tots els certàmens poètics i Jocs Florals de l’època, essent guanyador de moltes convocatòries: Torrent, Benimaclet, Riba-Roja, Manises, Xàtiva, València.
És autor dels himnes als patrons del Santíssim Crist de la Pobresa i Sant Engraci Màrtir. L’himne al Santíssim Crist va ser escrit l’any 1934, amb motiu de la celebració del centenari del Santíssim Crist; la música la va compondre l’organista aieloner Josep Ramon Juan Cerdà.
El 19 d’abril de 1932 torna a Aielo de Malferit com a mestre on va coincidir amb Manel Bermúdez i Leonard Carreres. Gran amant de la història d’Aielo, solia organitzar excursions amb els seus alumnes pels voltants del poble per a buscar restes prehistòriques. Amb les seues troballes va organitzar un xicotet museu a l’escola amb fòssils, puntes de fletxa, eines, etc.
El govern republicà el jubila forçosament el 1937. Després de la Guerra Civil, el 1941, es reincorpora a la faena. El 1943, als 66 anys sol·licita la jubilació voluntària.
Els últims anys de la seua vida els passa a l’Hospital de monges d’Ontinyent i es dedica a escriure poesies d’inspiració religiosa.
La seua entrega pel poble fou reconeguda el 1975 amb la dedicatòria d’un carrer al seu nom.
