Dona culta, viatgera, assídua a tertúlies i exposicions, gràcies a les seues gestions va aconseguir la Biblioteca Municipal, inaugurada el 1952 i la segona biblioteca creada a la Vall d’Albaida després de la d’Ontinyent.
Va ser l’única dona a tota Espanya que es va presentar a l’examen d’oposicions per a registrador de la propietat.
Segons explica la seua neboda Mari Sol Llixona, “va passar amb èxit el primer exercici, que era escrit. Però quan es va presentar a la segona prova que era davant del tribunal, el president abans de començar a examinar els opositors, va dir-li que es retirés, perquè aquesta professió era d’homes i el tribunal mai no aprovaria una dona”. Tot i això, ella s’hi presentà, però la van suspendre.
Maria Àngels va ser una de les primeres dones que es va incorporar als estudis superiors a València.
Llicenciada en Dret i Filosofia i Lletres, el 1943 va obtenir la càtedra de Geografia i Història de l’Institut d’Ensenyament Mitjà José Ribera de Xàtiva, on va ensenyar durant 21 anys. El 1964 es trasllada a l’institut Juan Garay de València, fins a la seua jubilació el 1971.
El 1966 va publicar “El régimen matrimonial de bienes en los Fueros de Valencia” i el 1982 “Aportación a la historia de Ayelo de Malferit”. A més a més va ser autora de diversos llibres de text per als seus alumnes i va col·laborar en la “Gran enciclopedia de la Región Valenciana” i en diferents congressos d’història.
Va ser cronista oficial d’Aielo de Malferit. La seua biblioteca, llegada a la Biblioteca Valenciana el 1991, compta amb uns 1.000 volums.
