Edat Mitjana
VISIGOTS
Desaparegut l’Imperi Romà, Aielo –Aggellu, diminutiu romanç del llatí agger, que significa “mur defensiu”–, com gairebé tota la península, va quedar integrada al regne dels visigots, un dels pobles bàrbars que van aconseguir doblegar l’Imperi Romà.
S. VIII – S.XIII
A partir de l’any 711 –durant els segles VIII al XIII– els musulmans, nous conqueridors, s’estableixen a les alqueries de Cria Vella, Porçons, Cairent i Aielo. Aquesta última va ser elegida per la seua situació estratègica al costat del barranc i facilitat de defensa.
Es pot dir que aquesta alqueria és el veritable origen del poble i única que va subsistir després de la colonització feudal del segle XIII. La presència musulmana va dur a una revolució agrícola que determinaria el futur del territori valencià: la creació de xicotets horts –alimentats mitjançant un sistema sofisticat de regadiu– que coexistiran amb l’agricultura extensiva de cereals, vinya, oliveres i garrofers.
S. XIII – XIV
La conquesta de Xàtiva al 1244 pel rei Jaume I marca l’inexorable inici de l’expulsió dels musulmans i cristianització de tota la comarca, incloses les alqueries de Porçons, Cairent, Cria Vella i Aielo. Durant la segona meitat del segle XIII Aielo es convertí en un refugi per als moros supervivents de la guerra del 1248, culminant amb l’obtenció, el 1272, d’una protecció especial de la Corona a través de l’estatut d’autonomia local. En aquest moment es va concentrar la població de les alqueries en un nucli únic, Aielo.
Aquest tracte especial, però, duraria poc i acabaria definitivament després de la segona revolta general dels musulmans valencians que es van alçar esperant l’arribada de tropes procedents de Granada, i que van ser derrotades per Pere III d’Aragó (I de València), anomenat el Gran, fill de Jaume I el Conqueridor. A partir d’aquest moment i durant els anys següents s’inicia l’adjudicació de terres i alqueries als nobles que van lluitar al costat dels vencedors, iniciant-se el període medieval amb el domini dels senyors feudals.
El primer senyor d’Aielo del que es té registre històric fou Fort Descoll, veí de Xàtiva. Durant la seua època va succeir la Guerra de la Unió (1347 – 1348) i la Pesta Negra (1348) que van arrasar la Vall d’Albaida.
El 1372 Pere Català, senyor d’Agrillent, va comprar l’alqueria d’Aielo, convertint-se així en el segon senyor feudal que es té constància documental.
El 1373 vivien al poble nou famílies de colons musulmans, quatre d’elles eren “pobres de solemnitat” i estaven exemptes de pagar impostos.
Els tercers senyors d’Aielo van ser els jueus conversos Manuel Salvador pare i Manuel Salvador fill, els quals no van tardar molt a vendre’s l’alqueria a la família Garrigós, veïns de Xàtiva; van conservar Aielo durant més de vint anys.
