Edat Contemporània S. XX
1906
Naix el primer diari d’Aielo, una revista satírica titulada El Paixarell, escrita pels germans Leonard i Francesc Carreres; només es coneixen dos números corresponents als anys 1906 i 1907.
1909
Es constitueix una nova banda de música per iniciativa de Vicent Ferri i Martí “el Ferrer” que tocava el requint.
1910 “AÇÒ PAREIX L’ANY DEU!”. ELS BARBATS
Es precís d’explicar aquesta història posant en relació una greu crisi –la de l’any deu– i un personatge –Baptista Aparici i Belda– del qual el seu caràcter, intel·ligència i esperit emprenedor han deixat empremta indeleble a la història d’Aielo.
Entre 1909 i 1914 una plaga de fil·loxera s’abat sobre tota la comarca destruint els cultius de vinya. A això se li afegeix una duríssima sequera que s’arrossegava des de l’any 1908. El 1910 la situació era insostenible i la fam una dura realitat diària. Milers d’agricultors i ramaders de la zona es van veure obligats a emigrar a d’altres països.
Tan dramàtics van ser aquells anys que hui dia ha quedat la dita popular per quan alguna cosa ix malament, l’expressió “Açò pareix l’Any Deu!”.
1914 és la fi de la crisi i la posada en marxa d’una iniciàtica –fruit de la crisi– que canviaria per sempre més l’economia d’Aielo.
Bautista Aparici i Belda associat a d’altres emprenedors creà uns vivers després d’importar vinyes americanes resistents a la fil·loxera. A la vinya hi afegiria d’altres plantes –oliveres, ametllers i fruiters– i de les que es destaca l’olivera “Xanglot Reial”.
Va ser el precursor del viverisme, imitat per d’altres, que hui situen Aielo com un referent a nivell internacional en el camp de barbats de vinya americana.
1910
Carles Salvador i Gimeno (1893 – 1955) intel·lectual valencià, mestre, pedagog i destacat lingüista. Estrena el seu magisteri a Aielo de Malferit als 19 anys, com a mestre interí, dos anys després deixa l’escola per a realitzar el servei militar.
1914
IInstal·lació de la Caserna de la Guàrdia Civil a l’edifici de l’antic hospital, a petició de l’alcalde Enrique Ortiz amb l’objectiu que puguen estar millor guardades les muntanyes i evitar en la mida del possible les freqüents baralles que succeeixen, degut al caràcter, un tant díscol, de la majoria dels habitants”.
1923
Destitució com a alcalde de Bautista Aparici i Belda, que havia estat elegit pel poble a conseqüència de la Dictadura de Primo de Rivera.
1923-1925
Finalitza la transformació de l’hort de la casa Adriano, donat pels germans Joaquín y Daniel Mompó i Domènech, al “Paseo de l’Eixample”, obra de l’arquitecte Valls Gadea, que es convertirà en l’eix vertebrador d’Aielo.
1927
Es crea la Biblioteca Popular.
SEGONA REPÚBLICA
1931
Obertura de les noves escoles la construcció de les quals fou impulsada pels mestres Miquel Ferràndiz i Leonard Carreres en uns terrenys donats per Baptista Aparici qui, a més a més, va entregar un donatiu de 10.000 pessetes. En la seua construcció, bé amb donatius bé amb el seu propi treball, hi van participar molts aieloners.
1932
Als anys 30, a Aielo es projectava cinema mut a les parets del carrer del Fons. I funcionaven dues sales de cinema: “Cervantes” al carrer dels Sants de la Pedra, propietat de José Ortiz i Pinter, i “Los Nueve”, situat al carrer Canonge Ortiz, administrat pel rector D. Cipriano Valero i Iranzo.
1933
Instal·lació de la primera centraleta telefònica a casa d’Amparo Martínez i Calabuig, que es mantindrà en funcionament fins al 1978.
1940
Aielo de Malferit comptava amb 2.600 habitants, 150 menys que abans de la guerra.
1943
Naix Luis Manuel Ferri Llopis, que seria mundialment conegut pel seu nom artístic: Nino Bravo.
1946
Obri el “Cinema Palacio” de Teresa Barber.
1951
El C. F. Aielo estrena nou equip i lloc d’entrenament al Camp de les Eres.
1954-1955
Fundació de la Cooperativa Agrícola de Sant Engracio Mártir.
1954
Gran crisi dels barbats per un Decret Llei que pretenia controlar els excedents de vi que es produïa a Espanya. Cal dir que els aieloners, demostrant un gran valor davant del règim polític, van acudir a protestar al Ministerio de Agricultura amb gran vehemència. En no servir per a res les seues protestes, van presentar la seua dimissió els cinc regidors de l’Ajuntament, 14 dels 15 integrants del Consejo Local del Movimiento Nacional i 12 dels 13 components de la Comisión Permanente de la Hermandad Sindical. La seua temerària actitud tampoc va servir de res.
1965
Inici del desenvolupament i expansió de nombrosos negocis de cistelleria els pioners dels quals van ser José Rico, , i més tard el seu fill Salvador Rico, Francisco Vidal i Antonio Castelló. Obres de sanejament, conducció i distribució d’aigua potable als domicilis essent l’alcalde Rosendo Sanz.
Aielo pateix a la segona meitat del segle XX el mateix despoblament de la majoria dels pobles d’Espanya. Era la creu del desenvolupament econòmic el motor del qual eren les indústries de les grans ciutats.
