Edat Contemporània S. XIX
GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA
La invasió napoleònica d’Espanya el 1808 va donar lloc a l’anomenada Guerra del Francés o Guerra de la Independència. Des del primer moment a la Vall d’Albaida es van organitzar guerrilles per a fer front a l’invasor que va arribar, davall les ordres del mariscal Suchet, el 1811. Els francesos es van establir en els punts que van considerar més estratègics, descartant Aielo, perquè quedava fora de les rutes principals.
Francesc Armengol i Borderia, destaca d’entre ells; es va allistar com a soldat el 1808 i va acabar essent un espia i guerriller rellevant.
L’abril del 1812 es produí als carrers d’Aielo un cru combat entre les tropes franceses i 300 guerrillers capitanejats per Manel Aparici. El guerrillers van ser massacrats.
LA PEPA: CONSTITUCIÓ DE 1812
En l’àmbit de les idees Espanya va reaccionar a la invasió de Napoleó amb un renaixement del pensament liberal que s’acabaria amb la convocatòria a les Corts de Cadis i la redacció de la Constitució de 1812, “la Pepa”.
L’ocupació del tron per part de Ferran VII va acabar amb totes les aspiracions liberals que van ser substituïdes per l’absolutisme monàrquic.
En aquest nou ambient polític el marqués va recuperar tots els seus privilegis.
La pujada al tron de la reina xiqueta, Isabel II, tutelada per sa mare Maria Cristina, inicia un període d’importants reformes d’entre les quals en destaca una nova organització territorial –per la desaparició de les senyories– en municipis i províncies.
1820. Mor als 81 anys el marquès Salvador Roca. El va succeir com VI marquesa Ignàcia-Rosa.
Aielo de Malferit passa a pertànyer a la província d’Alacant, i tres anys després a la de València.
PRIMERA GUERRA CARLINA
1833 marca l’inici d’un dels episodis més violents de la història d’Espanya: el germà de Ferran VII, Carles de Borbó, no accepta la coronació d’Isabel II, el que provoca l’inici de la primera Guerra Carlina (1833 – 1839). Sis anys de crues lluites amb episodis puntuals a la comarca en general i a Aielo en particular.
El 1834 Pasqual Mercader i Roca es converteix en el VII i últim senyor de Malferit.
S’inicia un període, fins el 1837, en què la regent Maria Cristina signa un decret pel qual són dissoltes definitivament les senyories territorials, d’entre elles la baronia d’Aielo i Cairent. Els marquesos, però, van mantenir el plet obert durant anys fins que el 1858 una sentència judicial va tancar definitivament aquest assumpte.
EPIDÈMIA DE CÒLERA
El 1834 es va produir una epidèmia que va donar origen a les festes consagrades al Santíssim Crist de la Pobresa sota el rectorat de Joan-Baptista Bataller i Plà qui deixà escrit: “Continuem els referits exercicis fins que va desaparéixer del nostre Regne aquella plaga, i quan tanta orfandat, tants plors i desastres va causar a la nostra benvolguda Espanya aquella desoladora calamitat, Aielo de Malferit va poder gloriar-se d’haver estat preservada d’estrany càstig; doncs de 19 casos que hi va haver de còlera, en van morir només 9 tot notant-se que no hi va haver d’altres malalties, ni més finats en els quatre mesos d’aquella calamitat, i encara pot afegir-se, que des de la meitat de juny fins a la meitat d’agost, no es va obrir el cementiri ni tan sols per a un parvulet. Aquest és el favor de què aquesta vil·la se sent deutora al seu Sobirà Benefactor el Santíssim Crist de la Pobresa, sense un sens fi que diverses vegades ha aconseguit el mateix”.
1837
Inauguració de l’Hospital Benèfic o asil de pobres i malalts, sota el patrocini del matrimoni Baptiste Calabuig i la seua esposa Rita Castelló Alonso.
1840
Arriben de Roma a Aielo les relíquies de Sant Engraci Màrtir .
1846-1849
Segona Guerra Carlina que només deixa un episodi a Aielo, envoltat per tropes governamentals el 1849 per al reconeixement de totes les cases sospitoses […] i detenint diversos individus sospitosos pels seus antecedents […]”.
1854
Epidèmia de còlera sega la vida de 46 veïns.
1855
Nomenament del primer metge municipal d’Aielo, Mariano Ferrer Juan pagat per l’Ajuntament i els veïns benestants, a canvi d’assumir l’obligació d’atendre gratuïtament als nomenats pobres de solemnitat.
1866-1874
La forta crisi econòmica i el consegüent malestar social duu a la reina Isabel II a l’exili i dóna pas al Sexenni Democràtic (1868 – 1874). Durant aquest període es constitueix a Aielo un dels primers comités republicans de la Vall d’Albaida.
1872-1876
Tercera Guerra Carlina on els carlins van entrar a Aielo i van segrestar nombroses dones que només van alliberar després de cobrar-ne un substanciós rescat.
1876
Rehabilitació d’una casa municipal a la plaça del Palau, unida a la casa capitular per a aules dels dos sexes i habitació dels professors, el matrimoni Bordàs-Gironés.
1882
Millora dels serveis de l’hospital gràcies a l’herència de les germanes Maria i Rufina Sanz i Belda. El 1888 es van instal·lar a l’hospital unes monges franciscanes constituïdes en comunitat monàstica –Terciàries de Sant Francesc d’Assis– per a atendre els malalts i obrir un parvulari. Posteriorment, d’altres donacions privades els van permetre comprar un solar i edificar el nou Hospital de la Beneficència, les obres del qual van acabar el 1913.
1885
Una altra epidèmia de còlera provoca la mort de 57 aieloners.
1891
Inauguració de la Casa dels Pobres (a l’actual carrer de Sant Vicent) per a atendre pobres i transeünts i separar-los dels malalts atesos a l’hospital.
1892
Són mestres Leonard Carreres i Maria Teresa Arabí. Aquesta última es fa càrrec de l’escola de costura per a xiquetes que regentaria durant 48 anys. Leonard Carreres exercí com a mestre durant 42 anys. Va arribar a ser alcalde i va ser una de les persones que més contribuí a millorar l’educació a Aielo. Com a homenatge i reconeixement a la labor social i educativa dels dos mestres, l’Ajuntament els va dedicar dos carrers.
1896-1898
Diversos joves d’Aielo són mobilitzats per a anar a la Guerra de Cuba. Vicent Juan Soler, un dels que van aconseguir regressar, fou condecorat amb la Creu de Plata al Mèrit Militar amb distintiu roig per la seua participació heroica a la batalla de Santa Rosa.
