Església parroquial de San Pedro Apòstol
1732 – 1744

Es tracta d’un edifici típic del barroc clàssic valencià amb una nau principal i dues de laterals que alberguen les capelles amb altars.

L’Altar Major està presidit pel titular de l’Església San Pedro Apòstol –restituït l’any 46– i les imatges de la Puríssima i Sant Josep. L’interior de l’església està decorada amb estucs i arrebossats de marbre, frescos i retaules tallats en fusta. Recentment a la sagristia s’han restaurat pintures de l’època de construcció.

Destaca la capella de la Comunió o capella del Santíssim Crist de la Pobresa, patró del municipi. La nau central es cobreix amb una gran cúpula de mitja taronja sobre petxines.

La torre del campanar de quatre cossos i planta quadrada, allotja les campanes:

• Campana de San Miguel, mitjana, de 1806.
• Campana de l’Ave María, la de la doctrina, de 1808.
• Campana de María de los Dolores, la xicoteta, de 1827.
• Campana de San Pedro, María Petra, coneguda com la Grossa o la Gorda, de 1904.
• Campana del Santísimo Cristo de la Pobreza, la dels quarts, de 1904.

La façana és de línies molts sòbries i senzilles, damunt la portada hi ha una fornícula amb la imatge del titular, San Pedro Apòstol, i coronada per un escut i dos pinacles.

Abans de la Guerra Civil es conservava un altar realitzat pel taller dels Vergara. També albergava una imatge de la Dolorosa realitzada per l’escultor valencià Esteve Bonet.

El 23 de maig i el 2 d’abril de 1748 es van produir dos terratrèmols amb l’epicentre a Montesa que van obrir esquerdes als murs de l’església, va caure el penell i una bola del campanar.

[wpgmza id=”8″]