Edat Moderna
Els Malferit van comprar l’alqueria d’Aielo i Cairent al primer terç del segle XV. 1445 és una data simbòlica en la història d’Aielo, ja que Jaume de Malferit va arribar al seu nou domini ple d’idees renaixentistes –pel seu pas per l’exquisida cort de Nàpols– i amb un considerable fortuna.
El fill de Jaume, Francesc de Malferit, heretà Aielo, que ja comptava amb una trentena de famílies de moros vassalls i havia aconseguit la categoria de “poble” superant a la simple “alqueria”.
Completà el sistema de séquies i construí una canal de fusta. Això va suposar un canvi fonamental en la història d’Aielo, ja que es van duplicar el nombre de famílies mores residents (de 30 a 60) i, per tant, de cases.
Amb motiu de la signatura de les capitulacions de Francesc II de Malferit amb Escolàstica de Vilanova i Castellano el 1493, s’uneixen les baronies d’Aielo i Cairent en un únic bloc indivisible.
A principis del segle XVI, Aielo fou víctima d’una terrible epidèmia que segà la vida d’un terç de la població i va deixar desestructurades les famílies i les terres sense treballadors.
La gran magnitud del desastre va fer que Francesc II de Malferit sol·licités –i li fou concedida– al rei Ferran el Catòlic l’exempció del pagament dels impostos durant deu anys.
S. XVI – XVII
La rebel·lió de les Germanies en 1520 suposaria una vegada més un importantíssim canvi en la història d’Aielo.
La victòria final dels realistes –en l’exèrcit del qual va servir de manera destacada el senyor de Malferit– i la imposició de la conversió al cristianisme als musulmans, transformà els moros d’Aielo en “moriscos”.
El 1534 Joan de Ribera, arquebisbe de València, decideix reorganitzar el mapa pastoral per incloure les noves “parròquies morisques”. Aielo, que depenia de l’església de l’Olleria, passa a tenir rectoria pròpia i, per tant, a necessitar una església que s’instal·laria provisionalment a l’antiga mesquita.
El senyor de Malferit va donar a la parròquia una casa contigua a l’antiga mesquita i a més a més els terrenys on és ara l’església.
El 1536 pren possessió de la baronia Francesc III “El jove” que va morir 4 anys després; va deixar com a hereus el seu fill Jaume III de Malferit i Blai.
El 1568 es va fer càrrec de l’herència Joan de Malferit i Carròs. Durant aquest període es produeix una nova remuntada de l’economia d’Aielo amb el seu corresponent creixement demogràfic que arriba a setanta famílies. Es van duplicar les extensions dedicades a l’horta i es va construir el molí d’Allà Baix. Joan fou succeït pel seu fill Lucas de Malferit i Vallebrera.
S.XVII-XVIII
El 1599 – 1600 hi hagué un brot de pesta del qual Aielo es va lliurar en implantar cordó sanitari amb guàrdies armats que impedien entrar els forasters –possibles portadors de la malaltia– al poble.
El 1636 pren possessió d’Aielo el fill legitimat Francesc IV de Malferit. Probablement pel fet de residir a Aielo, aquesta senyoria aportà un nou impuls al poble propiciant el desenvolupament agrícola. Gràcies a aquesta actitud i la successió d’uns anys sense guerres, ni plagues, amb relativa estabilitat política i bon clima, comença a forjar-se una localitat pròspera. La filla primogènita i heretera, Fausta de Malferit i Olzina es va casar amb Jacint Roca i Ferrer, un dels homes més rics i influents de Xàtiva. Els dos van prendre possessió de la baronia d’Aielo i Cairent el 1676 i es van convertir en els primers marquesos de Malferit.
El 1700 Aielo de Malferit ja comptava amb 144 cases. Com a hereters directes de Fausta, marquesa de Malferit, la van succeir els seus fills Antoni, Cerferí, Francesc i Carles, de forma successiva, després de morir en pocs anys un rere l’altre. El cinquè fill, Fèlix, no arribarà a heretar.
S. XVIII
Durant la Guerra de Successió (1702 – 1714) els marquesos de Malferit, després d’exiliar-se a Madrid, van prendre part activa lluitant al bàndol del Borbó Felip V. Antoni de Malferit i Roca va morir en combat el 1700, i el succeí el seu germà Cerferí Malferit i Roca.
El 1732 es col·loca la primera pedra de la nova església de Sant Pere Apòstol tot coincidint amb l’any de les noces del quart marqués, Francesc V Roca-Ferrer i Malferit. El cinqué marqués de Malferit, Carles-Josep Roca-Ferrer i Malferit, serà l’encarregat d’inaugurar la nova església el 1744.
El 1760 va prendré possessió del senyoriu d’Aielo el sisé marqués, Salvador Roca Pertusa Malferit i Milán d’Aragó.
L’octubre de 1797 una tempesta espantosa generà una riuada que va arrancar l’aqüeducte de fusta de la séquia (on hui dia hi ha el pont de l’Arcada). Al Marqués i els seus vassalls no els quedà un altre remei que deixar de banda les seues diferències i acordar el repartiment dels costos de reconstrucció per a no perdre la collita.
LA TORMENTA DEL 97
L’octubre de 1797 una tempesta espantosa generà una riuada que va arrancar l’aqüeducte de fusta de la séquia (on hui dia hi ha el pont de l’Arcada). Al Marqués i els seus vassalls no els quedà un altre remei que deixar de banda les seues diferències i acordar el repartiment dels costos de reconstrucció per a no perdre la collita.
Amb tot i això, la relació era tan enrarida, que després de l’arranjament provisional encara duria anys culminar la reconstrucció definitiva.
